La creació d’un programa col·laboratiu de tipus cientifíc i amb un objectiu clarament de futur, és un fet molt important pel que fa a tots els termes que es relacionen mitjançant la recerca.

L’anomenat Synaptic Leap, és una organització creada per Ginger Taylor  amb una finalitat definida: la recerca via online a fi d’optimitzar i desenvolupar la comunicació entre investigadors. Utilitza el model de programació “Open Source” i es tracta d’una innovació, una modernització dins la matèria que permetrà facilitar una intercanvi d’opinions i, per conseqüència, una millora alhora d’introduir informacions. L’intercanvi, l’aportació i la discussió són els punts claus de l”Open Source”, un projecte que vol accelerar la ciència gràcies a la mateixa comunitat científica  i que demana una alta col·laboració perquè el projecte pugui avançar adequadament. 

Des de el meu punt de vista, trobo que pot ser un mètode online molt eficaç però que ha d’anar poc a poc al desenvolupar-se. Aquests tipus de projectes que sorgeixen via Internet, la més potent actualment, poden desviar-se influenciats per la divisió d’opinions. Cal veure diferents aspectes al moment d’analitzar aquesta creació.

En primer lloc, el fet de que grans companyies farmacèutiques pensin que es tracta d’un mètode mediocre, provoca que aquesta web innovadora hagi de fer molts esforços per unir opinions. El principal problema a priori és que està destinada a la resolució de malalties de països on el finançament de medicaments és dificultós. Solucionar aquest tipus de  problemes econòmics no és gens senzill, però crec que l’inniciativa i els objectius són el que compte i que s’ha de donar temps suficient perquè es puguin dur a terme. Les presses i les crítiques, en aquest cas, no beneficien gens.

Per altra banda, l’”Open source” significa immediatesa. Significa un intercanvi ràpid. Significa una millora. Significa un avenç. No podem tancar les portes a un projecte amb unes idees humanes brillants, que pot permetre una comunicació immediata i estable a través de la xarxa. Tres dècades enrere, poca gent de la comunitat científica hagués pensat que Internet s’hauria desenvolupat tant i tant ràpid. Es tracta d’una oportunitat per guanyar temps dins les investigacions i així poder tractar altres temes pendents. 

Aquesta plataforma si progressa com està esperat, acabarà essent un éxit. Els científics contribuiran i es comprometeran dins un mateix objectiu: fer front a problemes socioeconòmics de manera conjunta. Així doncs, si ens ho mirem des de la lògica més humanitària, estem davant d’una oportunitat de desenvolupament social i sistemàtic a nivell mundial.