La majoria de les persones pensa que el peròxid d’hidrogen és només una substància que mata gèrmens, però dins de la comunitat mèdica està sumant punts com un indicador precoç de malaltia. Se sap que el peròxid d’hidrogen és produït en excés per les cèl·lules durant les primeres etapes de gran part de les malalties.

Només ara estan disponibles les tècniques d’obtenció d’imatges capaces de captar aquest procés de sobreproducció de peròxid d’hidrogen a l’organisme; i per això els detalls de com es produeix i el seu paper en el desenvolupament de cada malaltia estan començant just a ser investigats.

Unes noves nanopartícules poden ser la clau per aconseguir una millor comprensió del paper del peròxid d’hidrogen en el desenvolupament de moltes malalties, i a posteriori exercir funcions d’eina per a diagnosi.

Investigadors de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia (Geòrgia Tech) i de la Universitat Emory han estat els primers en crear aquest tipus de nanopartícules capaces de detectar i visualitzar traces de peròxid d’hidrogen en animals. Es considera que aquestes nanopartícules, per no ser tòxiques, podrien arribar a utilitzar-se algun dia com una eina multiús i simple per a diagnòstic, capaç de detectar les primeres etapes de qualsevol malaltia que impliqui inflamació crònica, la qual cosa inclou a moltes, des de càncer i Alzheimer fins a malalties cardíaques i artritis.

Aquestes nanopartícules són increïblement sensibles, fins al punt que poden detectar concentracions de l’ordre de nanomols de peròxid d’hidrogen. Això és important perquè els investigadors encara no estan segurs de quines quantitats de peròxid d’hidrogen es presenten en diverses malalties.

La meta final, tanmateix, és que les nanopartícules puguin ser utilitzades algun dia com una manera senzilla de fer diagnòstics de tipus molt divers, per a la majoria de les malalties. En un futur, les nanopartícules podrien ser injectades en certa àrea del cos (per exemple, el cor), i, en cas que trobessin peròxid d’hidrogen, emetrien llum. Si un metge veiés una quantitat significativa d’activitat lluminosa en l’àrea, podria llavors deduir que el pacient està presentant els primers senyals d’una malaltia en aquesta part del cos.

Les noves nanopartícules penetren en el teixit profund i operen en les adequades longituds d’ona. Aquestes dues qualitats són en bona part el que permet a les nanopartícules funcionar com un indicador sensible de la presència de peròxid d’hidrogen produït per qualsevol classe d’inflamació.

El grup efectuarà proves addicionals amb les nanopartícules per confirmar la seva seguretat i eficàcia.