“Als anys setanta es van identificar els primers gens relacionats amb el càncer. Als vuitanta es va començar a entendre la manera com aquests gens promovien la generació de tumors. Una dècada després es començava a investigar els processos que permeten que els tumors s’expandeixin, i les teràpies contra el càncer començaven a ser una realitat. I ara les investigacions van sobretot encaminades a fer aquestes teràpies millors i més econòmiques, i l’estudi de la metàstasi és cada vegada més eficient. En això últim treballa l’equip de l’investigador barceloní Joan Massagué, que fa poc més d’un mes va fer pública una de les seves més recents troballes: unes petites molècules que poden ser la clau per entendre per què les cèl·lules del càncer de mama són capaces d’escampar-se -de fer metàstasi- cap als pulmons i als ossos. Ahir va ser a Girona per explicar-ho, i només per un moment va fer murmurar de sorpresa un públic entregat al seu relat. Va ser quan va revelar que les cuques de llum han estat grans protagonistes en aquesta troballa.
També va tenir paraules el director del Programa de Biologia i Genètica del Càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i director adjunt de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona. “Les institucions tenen el deure d’exigir a un país que es doni a si mateix allò que es mereix”, va dir Massagué al final de la seva intervenció, afegint que és “imprescindible“ que les institucions fomentin la col·laboració entre els investigadors, de les diverses disciplines i dels diversos països.
I és que, segons va explicar, avui la indústria farmacèutica, la recerca dels professionals de la clínica i la investigació que es duu a terme al laboratori ja no es poden separar. En el cas de l’estudi del càncer, tot plegat es pot batejar com a recerca oncològica integrada. Dins d’aquest camp, la feina de Massagué i del seu equip se centra avui a trobar els mecanismes que provoquen que el càncer de mama s’escampi cap a altres parts del cos. O sigui, que es produeixi metàstasi, que en el cas d’aquest càncer és sobretot cap al pulmó i cap a l’os. Si això s’aconsegueix, es podrà millorar el tractament de la malaltia, i també fer-lo més econòmic. “No pot ser que avui costi el mateix tractar-se per un càncer que comprar-se un piset a Girona”, deia en broma Massagué.
Comparant les relacions de les cèl·lules amb les relacions dels individus en societat. Així va explicar el científic per què es produeix càncer i com un tumor pot fer metàstasi. Si pensem, doncs, en les cèl·lules del cos com en una comunitat en què cada part es comunica amb les altres mitjançant unes petites molècules, el càncer és el resultats d’errors en aquesta comunicació.
La suma d’errors -de mutacions en els gens de les cèl·lules- és el que pot arribar a convertir una cèl·lula en tumoral, i pot fer que a part de reproduir-se més que la resta i formar el tumor, s’escampi per tot el cos. “Cada vegada es creen delinqüents més perillosos, que es poden convertir en terroristes que es descarten de la societat que els envolta. I quan aquests delinqüents burlen totes les barreres, en diem càncer”, va indicar. (…)
Per això la metàstasi centra la feina de l’equip del científic, i concretament la del càncer de mama. Volen saber com les cèl·lules del tumor de la mama viatgen cap al gangli per instal·lar-se després a altres parts del cos. I fa ben poc van revelar la seva última troballa: unes petites molècules, anomenades microARN, que regulen uns gens que augmenten el risc de metàstasi.
La troballa va ser possible introduint cèl·lules de tumors de mama humans en ratolins, i afegint-hi el gen responsable que les cuques de llum facin això mateix: llum. Així, com que les cèl·lules emetien llum, se’n podia seguir el recorregut i veure si s’escampavan cap al pulmó, l’os o el cervell del ratolí. Tot plegat ha permès identificar fàrmacs que reduïrien la metàstasi del càncer de mama, també en els humans, en un 90%. Ara falta ratificar-ho amb proves clíniques. Massagué es va mostrar optimista.”
Font: DdG 26/02/08
